Aqua crepitare

Aqua crepitare

Sota el pes de segles d’educació dualista, dividint la realitat en falses dicotomies, hem perdut de vista el caràcter paradoxal de la vida. Però què succeeix si descobrim que les fronteres són il·lusòries? Cos/anima, àngel/dimoni, ciència/superstició. I si cadascun d’aquests pols conté a l’altre? La paradoxa ens convida a pensar en la unitat dels oposats, en la possibilitat que les coses puguin ser i no ser al mateix temps. Fem com els antics alquimistes i usem el pensament paradoxal constatant que la inclinació i la resistència tenen la mateixa arrel, que el que ens atemoreix és probable que ens alliberi, o que el senzill i el complicat són reflexos l’un de l’altre. Així doncs, que l’aigua crepiti alimentant el nostre foc !

Detalls del projecte