De fa anys que una manera senzilla de participar al festival és encenent una espelma al balcó o a la finestra, una picada d’ull des de casa nostra, per fer saber a tothom que nosaltres també formem part de la festa del foc i la llum i que Lluèrnia la fem entre tots, a més de col·laborar en la lluita contra la pobresa.
Càritas Garrotxa ven a tots els quioscs d’Olot i en els establiments col·laboradors del festival – Llibreria el Drac, Cacau Pastisseria, Oficina de Turisme – , al preu d’un euro, unes petites espelmes grogues que en diem “lluèrnies”, que han estat pensades per aguantar unes sis o set hores a l’exterior, i destina tots els beneficis als seus projectes assistencials.
Aquesta manera de participar evoca una tradició de tardor, relacionada amb el dia de difunts coneguda com la “Nit d’Ànimes” o “llums de les animetes” com en diuen a la Safor, o altres costums com la d’il·luminar carbasses o altres lluminàries a la porta de les cases que la globalització ha eclipsat amb el Halloween. La veritat és que nosaltres ho vàrem veure a la Fête des Lumières de Lyon, on, el dia 8 de desembre de cada any, tothom encén una petita espelma al balcó o la finestra, enllaçant amb una antiga tradició demanant la intersecció de la Mare de Déu per tal que els alliberés de l’epidèmia de pesta de 1643.
Tant de bo que posant una “lluèrnia” al balcó ens poguéssim alliberar del COVID 19.
