En un festival de llum i foc, ens atrevim a proposar una pluja feta pedra i una pedra feta llum. Una pluja entre els arbres, un instant cristal·litzat en el temps, un delicat equilibri de llums, les gotes, resignades davant la gravetat. Una intervenció que es percep etèria, efímera, fugint d’un volum delimitat per cares i arestes per tenir infinits punts de vista o cap. D’aquesta manera, aconsegueix fondre’s amb la naturalesa com una tempesta.
L’entorn, la roca volcànica i la simbologia de la pluja han obert el camí per triar la materialitat i l’essència de la proposta: les pedres fotoluminiscents. Aquest element, que és pedra però és llum, estableix una contraposició delicada entre el lleuger i el pesat, entre el líquid i el sòlid, entre la massa i l’eteri.
Hi col·labora:
