El cine NIC, una joguina catalana inventada pels germans Nicolau a la II República, va omplir de màgia les tardes de diumenge de moltes famílies durant quaranta anys.
Les sessions que protagonitzava aquest senzill projector transformaven l’habitació més fosca de la casa en una sala de cinema, amb butaques, acomodadors, pega dolces, caramels Sugus i, naturalment, la pantalla: un llençol blanc per on desfilaven les imatges que, amb només dos moviments com els GIF actuals, ens obrien la imaginació a les aventures de pirates, exploradors de la selva, ogres malvats i princeses rescatades. Fins i tot els que tenien més traça en el dibuix s’atrevien a fer-se ells mateixos les pel·lícules pintades amb tinta xinesa sobre els rotlles de paper vegetal.
Amb lluèr-NIC hem reproduït a escala ampliada aquells projectors i hem proposat als alumnes dels instituts d’ESO que ens dibuixin les seves pròpies pel·lícules i que, preguntant als seus avis i àvies, redescobreixin la màgia de les imatges en moviment i l’encant de recrear els mateixos paradisos imaginaris al llençol blanc.
Instituts participants:
Bosc de la Coma, Garrotxa, Greda, Montsacopa, Petit Plançó, Joan XXIII, Cor de Maria i Escola Pia (Olot); Salvador Vilarrasa (Besalú).
Agraïments:
Jaume Tané, Esteve Planella i Toni Moreno
