Més enllà de la seva utilitat bèl·lica en la defensa contra els bombardejos de les ciutats, els llums antiaeris tenen un caràcter poètic. Un intent d’il·luminar la nit fins arribar a l’univers, un gest tan fútil com buidar el mar amb una galleda que, volent descobrir el seu sinistre objectiu, es delata a sí mateix convertint-se en un blanc de fàcil localització.
Trencant la foscor de la nit, un feix de llum marca el camí del qual coneixem la partida i en deduïm un destí infinit.
Aquest esdeveniment ja ha passat.
